Ètica

Altre lloc XTECBlocs
  • rss
  • Pàgina de benvinguda

5.4.2. Continguts ètics

Jordi | 20 d'agost de 2020

Els mitjans audiovisuals envaeixen la nostra vida quotidiana d’una forma com no havia passat mai en la història de la humanitat. El mitjà més important, la televisió, pot ser una font d’informació i educació, però també de manipulació i passivitat.

Les cadenes, per tal d’aconseguir audiència, trien massa sovint els temes més emocionalment intensos: violència, ira, sang, sexe, fàstic, por. Per això és important tenir criteri alhora de veure la televisió, ja que tot aquest material d’alguna forma és com el menjar: entra dins nostre i ens nodreix o ens perjudica depenent de la seva qualitat. A més hi ha el tema de la sobreestimulació d’imatges, que hiperactiven el cervell, i això afecta especialment els nens que veuen masses hores la televisió. I finalment, també s’ha de tenir present el tema de la desconnexió emocional entre les imatges virtuals (de violència…) i l’emoció que en la vida real es despertaria en un cas similar, però amb la realitat virtual no es desperta.

El següent text, escrit per un dels psicòlegs més importants del S. XX, Victor Frankl, parla sobre els continguts violents a la T.V. i demostra els seus efectes perjudicials:

“Diversos estudios clínicos han revelado los efectos contraproducentes observados en niños y adolescentes ante la violencia, brutalidad y sadismo que ven por televisión. Se han encontrado cientos de casos en los que la violencia en televisión ha causado efectos dañinos. El presidente de la Comisión de Causas y Prevención de la Violencia afirmó que <<la dieta constante de conducta violenta en televisión provoca un efecto adverso en el carácter y las actitudes humanas>>. <<Debería promoverse una reducción de la violencia presente en los medios de comunicación y entretenimiento>>, dice J.D. Frank. El British Journal of Psychiatry describe un experimento durante el cual se les mostraba a diversos <<niños películas que contenían actos agresivos>>, y se encontró que <<después de haber visto estas imágenes, aumentaba en exceso la tendencia a comportarse de forma agresiva, en comparación con la tendencia inicial>>. John P. Murray, del Instituto Nacional de Salud Mental resume los resultados de unos cuantos estudios de la forma que sigue: <<Asistir a violencia en televisión provoca que el espectador se vuelva más agresivo>>”.

V.Frankl, El hombre en busca del sentido último.

El termòmetre de la teleporqueria:

La teleporqueria va ser definida l’any 2006 pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Segons aquesta definició, un programa que permeti la resposta afirmativa a qualsevol de les qüestions següents es pot incloure en aquesta categoria:

  1. Fa de la violència un espectacle?
  2. Reforça els estereotips de gènere?
  3. Reforça els estereotips xenòfobs?
  4. És difícil establir clarament si és un programa informatiu, educatiu o d’entreteniment?
  5. Fa servir un llenguatge cridaner, barroer o impúdic?
  6. Estimula la por o inseguretat?
  7. Es fonamenta en rumors, calúmnies o xafarderies?
  8. Si és un concurs, hi surten nens fent papers d’adults?
  9. Té talls publicitaris?
  10. Afavoreix determinats grups de pressió (empreses, partits, clubs)?
Categories
5.4. La responsabilitat dels mitjans, 5.4.2. Continguts ètics, UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat 5.4.3. Publicitat responsable »

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

Articles recents

  • La regla d’or de l’Ètica

Comentaris recents

    Arxius

    • setembre 2021
    • desembre 2020
    • agost 2020
    • juliol 2020
    • febrer 2020
    • gener 2020
    • agost 2018

    Categories

    • CAP A UN MÓN MÉS JUST
      • UNITAT 1. CONSCIÈNCIA ÈTICA. UNA VIDA AMB VALORS
        • 1.1. Qüestió d'harmonia
        • 1.2. La muntanya ens retorna l'eco
        • 1.3. Definició d'Ètica. Valors universals i valors relatius
        • 1.4. La dignitat humana: l’esforç per a ser millor persona
        • 1.5. Ètica per conviure. La Justicia i la Virtut per damunt de tot.
      • UNITAT 2. EL FONAMENT MORAL DELS DRETS HUMANS
        • 2.1. L’egoisme com a força contrària als drets humans
          • 2.1.1. L'Origen de la Declaració Universal dels Drets Humans
          • 2.1.2. El Bé i el Mal presents en l’ésser humà
          • 2.1.3. El caràcter moralment neutre de les capacitats humanes
        • 2.2. Els drets humans com a base de l’acció ètica
        • 2.3. Com assegurar el compliment dels drets humans
          • 2.3.1. L'incompliment dels drets humans al món
          • 2.3.2. Institucions externes encarregades de preservar els drets humans
          • 2.3.3. L'ètica, la moral i la religió com a moderadors interns
            • 2.3.3.1. Diferència entre el Dret i la Moral: La intenció com a base de l'acció ètica
            • 2.3.3.2. El factor moderador de les creences
      • UNITAT 3. LA IMPORTÀNCIA DE LA DISCIPLINA I L’AUTOCONEIXEMENT
        • 3.1. Autoconeixement i acció moral
          • 3.1.1. L'imperatiu socràtic 'coneixe't a tu mateix'
          • 3.1.2. Autoconeixement i identitat personal
          • 3.1.3. Falsedat i mentida versus veritat i sinceritat
        • 3.2. Repensant el concepte de llibertat
          • 3.2.1. Llibertat de què i per a què? Diferència entre ‘llibertat’ ‘llibertinatge’.
          • 3.2.2. La llibertat externa com a requisit per a la moderació
        • 3.3. Restricció ètica i autodomini
          • 3.3.1. Sòcrates i l'ètica del contrast
          • 3.3.2. El control de la impulsivitat i dels sentits
          • 3.3.3. L'acció amb sentit: pensar en els demés
          • 3.3.4. Ulisses: Una pèrdua inicial per a un guany major
          • 3.3.5. La regla d'or de l'Ètica
      • UNITAT 4. CAP A UNA CULTURA DE LA PAU
        • 4.1. Definició i tipus de conflictes
          • 4.1.1. Diferència entre 'problema' i 'conflicte'
          • 4.1.2. Formes de violència: Física, verbal i estructural
        • 4.2. Solució i mediació
          • 4.2.1. El diàleg com a eina de pau: L’us conscient del llenguatge
            • 4.2.1.1. Relació llenguatge-pensament-emocions-salut
            • 4.2.1.2. El llenguatge assertiu
            • 4.2.1.3. La funció creativa del llenguatge
            • 4.2.1.4. Evitar les crítiques
          • 4.2.2. Superant els prejudicis
          • 4.2.3. La figura del mediador: el recurs del pacte i de les lleis
      • UNITAT 5. ÈTICA, POLÍTICA I MITJANS DE COMUNICACIÓ
        • 5.1. La política i el bé comú
          • 5.1.1. Definició de política
          • 5.1.2. La corrupció i el descrèdit de la classe política
          • 5.1.3. Formes de govern a la societat grega
        • 5.2. Cap a una economia justa i solidària
          • 5.2.1. El problema de la usura i del transvasament de la riquesa
          • 5.2.2. Comerç local i grans superficies: el desequilibri dels mercats
          • 5.2.3. Cap a una economia del bé comú
          • 5.2.4. Codis ètics professionals
        • 5.3. Ecològia: canvi de paradigma
        • 5.4. La responsabilitat dels mitjans
          • 5.4.1. Informació objectiva i neutralitat
          • 5.4.2. Continguts ètics
          • 5.4.3. Publicitat responsable
      • UNITAT 6. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I ÈTICA
        • 6.1.  La dependència digital: avantatges i perills
        • 6.2. Bioètica
        • 6.3. Ciència i religió
        • 6.4. La crisis actual, reflexions i perspectives
    • General

    Meta

    • Entra
    • RSS dels articles
    • RSS dels comentaris
    • WordPress.org
    rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox